Dia 3 11/5/11

Avui pel matí hem sortit de Santillana cap a les 8:40 i hem anat a Santander, al Museu Marítim del Cantàbric, la guia ens ha explicat una mica la història del mar Cantàbric, després de la història hem anat al terrat a mirar una mica el paisatge, després del terrat hem anat a l’aquàrium i hem vist peixos, taurons, morenes, ralles. Després del museu marítim del mar Cantàbric hem anat al Palau de la Magdalena, que es situa a la península de Magdalena, dins d'un parc gegant,  ens han fet comptar tots els vidres del palau, en tenia moltíssim, darrera del palau hi havia unes vistes precioses, es veia tot el mar Cantàbric i la costa de Santander. A Santander, quan hem acabat de mirar el palau de la  Magdalena, hem anat a dinar a Santillana, hem acabat de dinar i hem anat cap a las coves del Castillo i quan hem acabat de les coves del Castillo, hem anat cap a l’hotel i ens hem posat a fer la ruta.

El clima de Santander és de tipus oceànic humit. Les seves temperatures són suaus durant tot l'any i les pluges són abundants a causa de la proximitat a l'Oceà i l'orografia càntabra. Això fa que els hiverns no siguin molt freds i els estius siguin frescos amb una oscil·lació tèrmica anual petita, uns deu graus de mitjana. Hi ha moltes mareas, és a dir que puja el nivell del mar o baixa durant unes hores, aixó és provocat per la Lluna i el Sol que fan una força d'atracció sobre l'aigua de la Terra i també perqué el mar Cantàbric és més obert que el Mediterrani. La marea canvia quatre cops al dia, cada sis hores, peró no sempre ho fa a la mateixa hora.

En aquesta pagina web es pot veure cada mes quines mareas hi haurà: http://www.puertosantander.es/cas/tabla_mareas.aspx 

Les marees comporten uns efectes, quan baixa la marea els peixos s'ofegan i han d anar rapidament cap a llocs on hi hagi aigüa, els vaixells necesiten aigüa per poder sortir del port si no tenen aigüa no poden sortir `del port i s'han de esperar a que es torni a posar marea alta.

Marea Baja                                                                Marea Alta

Al aquarium que hi havia al museu hi havia diferents espècies, dues d'elles són aquestes:

El Sard

El sard és un peix marí que habita en aigües costaneres de la Mediterrània, on és molt comú, i també en les costes de l'Atlàntic i Cantàbric. El seu cos és ovalat i comprimit lateralment, pot arribar a mesurar fins a 45 cm. de longitud, és de color gris platejat, blanc a la zona ventral i en els costats presenta entre 8 i 12 bandes verticals negres, a més d'una taca negra molt marcada en el peduncle cabal. Sol veure's sovint entre les roques i fons sorrencs de la costa.  Arriba a la maduresa sexual als dos anys i la seva reproducció es realitza en els mesos de gener a març.  L'alimentació dels juvenils és omnívora, sent en els adults exclusivament carnívora.

Anguila

L'anguila, és un peix teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seva mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).

El Palau de la Magdalena

El Palau de la Magdalena està situat a la península de la Magdalena, a Santander, Cantàbria (Espanya) i va ser construït entre els anys 1909 i 1911, per subscripció popular, com residència d'estiu de la família del rei Alfons XIII fins l'any 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola). Dissenyat pels arquitectes Javier González Riancho i Gonzalo Bringas Vega, va ser moblat el 1913, quan va ser inaugurat. El 1914 es van afegir les quadres, d'estil anglès amb teulades punxegudes de vessants pronunciats, entramats de fusta, etc.

Es tracta d'una obra eclèctica, que combina influències angleses, amb abundància de xemeneies, formes dels finestrals, així com aportis d'estil francès, com l'escalinata de doble tram de l'escala principal, l'asimetria dels cossos de l'edifici i també algunes pinzellades regionalistes.

L'edifici consta de dues entrades, una al Nord per a carruatges, amb pòrtic, i una altra al Sud, que és la principal, amb dos torreons de planta octogonal i una escalinata de trams dobles . El palau és de pedra de mamposteria amb cobertes d'esquist. A l'interior destaquen els salons de recepció conservant alguns quadres d'interès, d'autors com Benedito, Sorolla, Sotomayor, etc.

Des de 1932 organitza els cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

A les coves del Castillo vam veure que estaven fetes per modelat càrstic, el modelat càrstic és un modelat produït per l'acció dissolvent de l'aigua sobre la pedra calissa pròpia de les zones calcàrees. Podem trobar diferent elements geològics, com algunes cavitats o fins i tot algunes estalactites i estalacmites que estaven cristalitzades.  

Els prehistòrics utilitzaven les coves per a viure, pero no entraven a dins si no que es quedaven com "al rebedor" de la cova, només entraven per pintar  dins les coves, hi vivia l'Homo Sapiens Sapiens.

Mà esquerra en negatiu

Les pintures que vam veure eren mans,mans amb negatiu,  animals (bisons, cèrvols, cavalls...), per fer tot això necesitaven unes tècniques, quan la pintura era de color negre, se sap que es feia amb carbó vegetal. Si era de color vermellós es feia bufant el mineral del ferro de l'ós. I si era de color blanc es feia amb carbonat de calci. Les parets de les coves els hi servien com a suport per pintar. A més, sempre aprofitaven la fisonomia de la paret (forats, sortints...) per dibuixar formes. Sovint quan veien la paret on reconeixien la forma de l'animal, la completaven. Jo crec que pintaven per representar escenes de la seva vida quotidiana, per demanar bona sort a la caça, etc.